Les Drassanes Reials de Barcelona

Abstract

Les Drassanes Reials de Barcelona són un element singularíssim i de primer ordre del patrimoni marítim mundial i de l’arquitectura civil del gòtic europeu. Constitueixen, ensems, un dels exemples més importants dels edificis medievals dedicats a la producció i a l’activitat econòmica que ha conservat el vell continent, al llarg de més de set-cents anys. Al mateix temps, les drassanes testimonien la puixança política i econòmica que desplegà Catalunya i el conjunt de regnes de la corona d’Aragó a la Mediterrània durant l’alta edat mitjana, des del segle XIII al segle XV, i que desprès heretaria i ampliaria vers nous horitzons la monarquia hispànica, en el decurs dels dos segles següents. Llevat de Barcelona, cap de les antigues ciutats que senyorejaren la Mediterrània a l’Edat Mitjana – Gènova, Venècia, Pisa, Palerm, Constantinoble, Nàpols o Marsella – no ha conservat pràcticament intactes les instal·lacions que actuaren de veritable pulmó d’aquesta frenètica activitat comercial, política, tècnica i militar destinada a obtenir el domini parcial o total de les rutes marítimes: els edificis medievals on es construïren, reparaven i guardaven les galeres, carraques i altres embarcacions de transport de mercaderies i exercits, així com la seva impedimenta. Les nobles pedres que cobreixen el generós i diàfan espai de les drassanes, amb un economia de recursos que permet parlar de virtuosisme arquitectònic, ens remeten a la íntima relació d’interessos entre la nodrida i pròspera burgesia mercantil barcelonina dels segles XIII i XIV, els reis i les institucions de govern del Principat de Catalunya. En aquest sentit, les drassanes també foren una institució en la qual es palesà tota la xarxa de particularíssimes relacions estamentals que caracteritzà la construcció de l’edifici polític de la corona d’Aragó, una monarquia integrada per diversos regnes i comptats, cada qual amb les seves pròpies corts i estaments, drets i deures i que convertí el pacte entre les parts en l’instrument més destacat de la pràctica de govern. Un instrument, el del pactisme, que queda solemnement instaurat a partir de les Corts convocades pel rei Pere el Gran, el 1283, a Barcelona.